Centre de Recàrrega i Centre d’Inspecció d’Ampolles d’Equips Respiratoris Autònoms
Un equip de respiració autònoma o ERA és un aparell dissenyat per a equips de rescat, bombers i altres professionals que treballin en atmosferes pobres en oxigen.
Un equip de respiració autònoma sol tenir com a components principals:
✓ Una ampolla o recipient d’aire comprimit que pot estar entre les 200 i 300 atmosferes de pressió.
✓ Un sistema de regulació de la pressió.
✓ Una màscara que aïlla a l’usuari de l’atmosfera exterior i facilita la inhalació de l’aire que prové de l’ampolla i l’exhalació de l’aire ja respirat.
✓ Una espatllera a la qual van acoblats la resta d’elements per a facilitar el seu transport.
De forma general, els ERA poden classificar-se en dos grups:
✓ Equips de circuit tancat.
✓ Equips de circuit obert.
EQUIPS DE CIRCUIT TANCAT
Aquests equips permeten respirar el mateix aire de forma contínua mitjançant uns filtres químics i ampolles d’oxigen que extreuen el CO2 i la humitat generada en la respiració, i afegeixen oxigen perquè torni a ser respirable. Aquests equips s’empren en rescat en mines, túnels de gran longitud o en llocs amb passos estrets, ja que solen ser menys voluminosos que els equips de circuit obert.
EQUIPS DE CIRCUIT OBERT
La principal característica d’aquests equips és que l’aire que s’inhala prové d’un dipòsit i, en ser exhalat, s’allibera a l’atmosfera exterior. Els dipòsits, normalment bombones d’aire comprimit, es recarreguen amb aire filtrat mitjançant compressors. L’aire comprimit amb el qual es carreguen les ampolles ha d’estar filtrat per a evitar el risc de contaminació o enverinament de la persona que el respira. Normalment, aquests equips solen comptar amb dos reguladors que redueixen la pressió en dues etapes: de l’alta pressió a la qual surt l’aire de l’ampolla a la mitja pressió en una conducció fins a la màscara; i un segon regulador, o pulmó automàtic, que redueix la pressió a la baixa perquè l’aire ja pugui ser respirat.
El pulmó automàtic és el segon regulador i permet que l’aire de la màscara se subministri de dues maneres:
✓ A demanda: l’usuari ha d’aspirar, creant una pressió negativa, perquè se subministri l’aire.
✓ De pressió positiva: subministra un flux continu d’aire amb una pressió lleugerament superior a la de l’atmosfera, que impedeix que puguin entrar gasos nocius de l’exterior gràcies a que la pressió de l’interior de la màscara és superior.
Els ERA dels equips de rescat i bombers consten de màscara, pulmó automàtic, ampolla d’aire, regulador de pressió, amb manòmetre i conduccions de l’aire, i espatllera, que permet el seu transport i la seva fixació a l’esquena i la cintura de l’usuari. Les ampolles solen ser de mesures estàndard: 6 litres per a ampolles d’acer i 6,8 litres per a ampolles de compostos lleugers, encara que existeixen altres grandàries. Les ampolles d’aire estan fabricades en alumini, acer o, normalment, fibra de carboni. Aquestes últimes són les més lleugeres i són les més emprades pels cossos de bombers, però, per contra, són les que tenen una vida útil més curta de 15, 20 o 25 anys, encara que actualment s’estan fabricant ampolles de vida il·limitada. Aquests recipients han de passar una prova hidroestàtica cada 3 anys i una inspecció visual anual segons marca la normativa espanyola actual. En intervencions prolongades, existeixen equips per a la seva recàrrega basats en grans dipòsits denominats sistemes de recàrrega en cascada o compressors. L’autonomia de l’equip ve determinada per dos factors:
✓ La capacitat de l’ampolla, que es calcula multiplicant la capacitat de l’ampolla per la pressió a la qual es troba l’aire. Per exemple, una ampolla de 6 litres d’aire a 300 atmosferes de pressió conté 1.800 litres d’aire.
✓ El consum d’aire de l’usuari, que dependrà de la seva condició física i del tipus de treball que realitzi.
L’equip de busseig és el conjunt de dispositius que un bussejador utilitza per a bussejar. Els bussejadors distingeixen entre l’equip lleuger i l’equip pesat, però a cada immersió s’equipen amb elements provinents de totes dues categories d’equip. A l’equip pesat s’inclou l’escafandre autònom, que encara que sigui un terme poc utilitzat pels bussejadors designa el dispositiu que permet respirar sota l’aigua amb total independència de la superfície. L’escafandre autònom està format pels elements més essencials de tot l’equip: l’ampolla de gas respirable (sigui aire comprimit o qualsevol altra mescla de gasos respirables) i el regulador.